Amb l'arribada de Tots Sants, tenim l'oportunitat de dedicar un temps a recordar i honrar als que ja no hi són.
El culte a la mort és un concepte molt interessant, molt íntim i, al mateix temps, una concepció social viscuda de diverses maneres segons la visió de cada cultura i tradició en els diferents indrets del món.
A Occident, i concretament a la península Ibèrica, la tradició catòlica i cristiana sovint ens porta a celebrar aquesta diada amb un to molt íntim, nostàlgic i cerimoniós, tot dedicant els nostres pensaments i oracions als difunts, i guarnint amb poms de flors les tombes dels cementiris.
I si bé és una tradició que de forma respectuosa i emotiva vol recordar i honrar als que ens han deixat, també és interessant poder obrir la mirada i observar d'altres cultures i tradicions que viuen aquesta celebració des d'una mirada més festiva i compartida, com ho és per exemple el Día de los Muertos, tan popular a Mèxic.
És un concepte interessant perquè ens obre les portes per a poder mirar la transició de la mort amb una visió més alegre i festiva del que estem acostumats. Un dia pensat per celebrar la vida dels que ja no hi són i fer-ho envoltats de família i amics entre música, menjars i colors alegres, per a poder compartir, recordar i honrar la vida que va tenir el difunt.
Un tarannà més festiu que, tal com us deia, no solem veure a occident, on tot el que envolta a la mort ho acostumem a viure des del seu vessant més cru, llòbrec i dolorós.
I si bé és cert que és un procés íntim i personal, la nostra visió de la mort ens convida a transitar el dol d'algun ésser estimat d'una forma molt introspectiva i, a vegades, solitària. Sovint, trobem a faltar en silenci, recordem a algú que ha marxat mentre lidiem nosaltres sols amb emocions i pensaments que ens pertorben i amb la por del que deu haver-hi més enllà o, si creiem que no hi ha res, lidiem amb un concepte com el buit absolut, la desaparició i, òbviament, lidiem també amb el fet tan humà i natural de trobar a faltar i sentir l'absència que ha deixat aquella persona.
Ho callem, fins i tot callem amb altres familiars i amics que, igual com nosaltres, estan passant pel mateix, que estan sentint la mateixa tristesa i enyorança, i segurament per por de causar més dolor en nomenar als qui ens han deixat, mantenim el silenci.
Potser aquesta manera de fer, tot i que només pretén ser respectuosa, ens pot sumir en un transitar solitari i cru, que sembla destinat a voler deixar passar el temps el més ràpid possible amb l'esperança que, amb el pas dels dies, aquell dolor s’anirà aplacant i potser, també esperant que es desdibuixi l'enyorança tan intensa per la persona que ha marxat.
És molt humà tenir por al patiment i temem sentir el dolor que implica la mort. I potser aquesta por no ens deixa veure que ens pot ajudar a aprofitar l'arribada d'un dia com Tots Sants per a recordar, rememorar als difunts i compartir els moments viscuts amb altres persones, parlar-ne, fer pinya i acompanyar-nos els uns als altres, amb escalfor i caliu, i poder celebrar la vida, la nostra i la dels qui ens han deixat, honrar la seva memòria i, concedir així, als que ja no hi són, un nou espai en el record i un lloc necessari dins de les nostres vides. Permetre’ns recordar als nostres ancestres i tenir-los presents des d’un nou sentiment on també hi hagi gratitud perquè és gràcies a ells som aquí.
I potser així, compartint i celebrant, amb gratitud, amb els que ens envolten, podrem transitar aquest camí gens fàcil i complex que és el dol, des d'una visió menys invisible i solitària i, de mica en mica, potser ens permetrà, ja sigui individualment o com a societat, anar naturalitzant que la mort i la vida van plegats de la mà perquè tard o d'hora tots estem destinats a deixar aquest cos.
Som afortunats d'estar vius i d'haver pogut viure i compartir amb els que ja no hi són, celebrem-ho.
Carme Tuset
Fundadora i directora del centre Espai Sistèmic i Humanista. Directora de la Formació de Constel·lacions familiars. Llicenciada en Psicologia, formada en pedagogia sistèmica, salut sistèmica, teràpia Gestalt (membre titular de AETG), xamanisme i Constel·lacions Familiars directament amb Bert Hellinger. Amb més de 35 anys d'experiència.
